El navetiforme de s’Arenalet de Son Colom, a la costa de la Colònia de Sant Pere (Artà) és l’edifici més antic que es coneix a Mallorca. La seva excavació l’any 2004 per part de l’equip encapçalat per Damià Ramis i Josep Antoni Alcover, va permetre demostrar que els orígens de l’arquitectura ciclòpia eren més antics del que s’havia pensat fins a les hores.

L’edifici de s’Arenalet, está format per dos fragments de mur de paret seca disposats paral•lelament de nord a sud. Són de tècnica ciclòpia, amb una amplada de 1,5 metres, i 5 metres de llargada i delimiten una habitació de 4 metres d’amplada. La part conservada correspon a la zona central de l’edifici. L’extrem nord ha desaparegut per l’erosió marina i l’extrem sud pels conreus.

Les datacions amb radiocarbòni i les ceràmiques incises d’estil campaniforme, permeten datar aquest edifici entorn a l’any 2.000 abans de crist. Els materials trobats tant de ceràmica com de metall i la tipologia de l’edifici indiquen que els primers colonitzadors de Mallorca podríen ser originaris de la regió del Midí de França. I que aquest edifici pertany a l’etapa de colonització, quan encara no s’havia desenvolupat una cultura pròpia aliena a les influencies de la cultura original. De les excavacions també se’n pot deduir que es tractava d’un edifici d’habitació on s’hi feien activitats metal•lúrgiques i també sacrificis d’animals. Per les restes trobades es dedueix que la base de l’alimentació dels habitants de s’Arenalet eren les cabres i els moluscs, i en menor proporció els porcs i els bòvids. Curiosament el peix no formava part de la seva alimentació malgrat estar tan prop de la mar.