Coneix
Artà
Artà està situat a la zona nord-est de Mallorca, a la denominada Comarca de Llevant, a 68 quilòmetres de Palma i a 20 de Manacor. La seva superfície és de 140 quilòmetres quadrats, on podem percebre una gran diversitat de paisatges com muntanyes, platges, terres de cultiu, etc. A més del poble d’Artà, també podem trobar altres nuclis urbans com la Colònia de Sant Pere, Montferrutx, Betlem o S'Estanyol, tots ells a la ribera de la badia d'Alcúdia.
Nuclis de població
La població d'Artà és de 7.549 habitants, que es reparteixen entre els pobles d'Artà, la Colònia de Sant Pere, i les urbanitzacions de Betlem i s'Estanyol.
El nucli d'Artà
Està enclavat en una vall, dominada pel turó de Sant Salvador, lloc emblemàtic per excel·lència de tota la població, on trobem una fortificació i una petita església. Els seus orígens es perden en el fons del temps. El municipi conserva un ric nombre de monuments prehistòrics representatius de les diverses fases de la prehistòria balear, com dòlmens, navetes, talaiots, poblats talaiòtics i coves funeràries, entre altres. Molts d’ells constitueixen un referent a l’illa per la seva importància i exclusivitat. Sense cap dubte, la dominació romana també va deixar les seves empremtes, però també, durant l’època musulmana, la península d’Artà era un dels tretze districtes en què es va dividir l’illa de Mallorca. Aquest ampli districte anomenat Yartân ha donat lloc al topònim actual.
A partir de la conquesta catalana el poble es va començar a estendre als peus de la petita muntanya, fugint de la mar a causa del constant perill d’atac de pirates argelins i turcs. La pròpia història de Mallorca condiciona la fisonomia urbanística i arquitectònica del poble, que es reflexa en les grans cases de nobles i senyors que es poden observar en els seus carrers. Pel que fa al poble, combina l’arquitectura tradicional i històrica amb la modernitat i les noves necessitats; un exemple n’és el Teatre Municipal d'Artà.
El fet que Artà hagi escapat del turisme de masses ha afavorit que la cultura tradicional es mantingui fortament arrelada.
Colònia de Sant Pere, Betlem i S'Estanyol
Aquest petit nucli urbà, dependent administrativament d'Artà, té el seu origen al segle XIX, com a conseqüència dels decrets de colònies agràries del Govern central. Un grup de famílies es van traslladar al que llavors era un lloc arraconat del món, i es van dedicar a l'agricultura i la pesca. Encara es poden percebre algunes traces d’aquest passat agrícola. Figueres i vinyes obren els seus fulls verds a la mar. Avui en dia la Colònia és la residència d’estiu de molts artanencs que cerquen la tranquil·litat en la proximitat de la mar.
Al voltant de la Colònia de Sant Pere, cap als anys 60, es van començar a edificar una sèrie de zones destinades al turisme residencial, com la urbanització de Betlem i la urbanització de Sant Pere, ubicades entre la Colònia i el Caló. Posteriorment se’n projectaren d'altres en direcció a la platja de sa Canova: Montferrutx i S'Estanyol. A més de la Colònia de Sant Pere, a la costa artanenca, podem trobar dos nuclis poblacionals més, com són s’Estanyol i Betlem. Aquestes dues urbanitzacions són zones residencials de turistes estrangers, en la seva majoria, que vénen a gaudir del bon clima mediterrani.
El Clima
Artà, com Mallorca en general, gaudeix d'un clima mediterrani, amb hiverns suaus i humits, i amb temperatures mitges que oscil·len entre els 13 i 15 graus, encara que hi pot haver períodes amb mínimes de fins i tot 7 graus. Els estius són càlids i secs, amb unes temperatures mitjanes de 30 a 32 graus, encara que el mes d'agost solen presentar-se algunes tempestes. La insularitat provoca que el clima sigui benigne, sense extrems, ja que el mar actua com un regulador tèrmic. Això fa que les nevades hivernals siguin escasses, i únicament als punts més alts de la Serra de Tramuntana es produeixen amb certa intensitat.
El Paisatge
La costa artanenca, amb 25 km de longitud, conserva encara el seu estat natural i ha quedat preservada de les urbanitzacions.
Hi destaquen la platja i la formació dunar de sa Canova, la plana costera de la Colònia de Sant Pere, els alts penya-segats del Cap de Ferrutx,
refugi d'algunes de les espècies més rares de la flora i la fauna illenques, com la Paeonia Cambessedesii, l'àguila peixatera o el falcó pelegrí, i, finalment,
tot un seguit de petites cales amb platges d'arena que van des de s'Arenalet d'Albarca fins a Cala Torta.
El paisatge de la vall, on encara es poden observar extensions aïllades d'alzinar, es caracteritza per petites parcel·les tancades de paret seca
on predominen els conreus d'ametlers,figueres i garrovers.
A la muntanya domina el conreu d'olivera, avui gairebé abandonat, i que aprofitava els pendents gràcies a la construcció de marges de paret seca.
La vegetació natural presenta grans extensions de càrritx, amb la silueta dels garballons que marca la personalitat de la zona, i
garrigues amb abundància de mates, ullastres i clapes de pinars. Aquest paisatge de la muntanya artanenca es veu complementat pels nobles edificis
de les antigues possessions, símbols indiscutibles de la importància que, temps enrere, tingueren les activitats agràries.
Economia
L'economia d'Artà, com la de la resta de l'illa, va patir un canvi espectacular a partir dels anys 60. D'una economia bàsicament agrària es va passar a una altra on preval el sector serveis, que té en el turisme la seva principal força motriu. Artà segueix aquesta dinàmica: trobam un petit percentatge de persones que es dedica al sector primari i que no supera el 3% de la població activa, una part important dedicada al secundari, especialment al sector de la construcció, i una immensa majoria que treballa en el sector terciari. En els últims anys, el centre neuràlgic de la població ha vist com la restauració adquiria un gran apogeu, especialment durant els mesos d'estiu. Però l’impuls dels hotels rurals, agroturismes i pràctiques com el senderisme, han permès la desestacionalització en els mesos d’estiu del turisme, canviant a un model més ecològic i sostenible amb l’entorn.
Transports
A Artà s’hi pot arribar en cotxe, per la carretera de Manacor o la carretera del Port d’Alcúdia.
També existeix la possibilitat d’arribar en transports públics. L’autobús (L411) arriba directament al poble. Una altra opció és agafar el tren, que tan sols arriba fins a
Manacor, i posteriorment, l’autobús fins a Artà (L431). Actualment s’està realitzant el tram viari Manacor- Artà.