Els propietaris arrendaven les possessions als 'amos', que eren, per tant, els arrendataris pagesos que explotaven les grans possessions. La seva posició era benestant i solien ésser uns fidels aliats de la noblesa. La dona de l'amo era la madona, que tenia importants tasques organitzatives dins la possessió.

Els pagesos petits propietaris lluitaven per sobreviure amb algunes quarterades de terra de la seva propietat. Sovint perdien aquesta terra i s'havien d'integrar dins el grup dels jornalers.

Els missatges i jornalers eren els pagesos no propietaris. Els jornalers treballaven a temporades a les possessions i depenien d'un jornal exigu i insegur. Els missatges eren els jornalers estables de la possessió.

La possessió era la peça clau de l'economia de la Part Forana tradicional. Era una autèntica unitat de producció amb una gran tendència a l'autoabastiment. El centre de funcionament i hàbitat de les possessions eren les cases, denominades en plural perquè comptaven amb diversos edificis o blocs estructurals, sovint al voltant d'una clastra o pati, que acollien la casa dels senyors i la casa dels amos, a més de diferents estances productives com la tafona, el celler, el molí fariner de sang, etc, a més d'estances ramaderes com sestadors, estables i boals. També podia comptar amb una capella.

Les cases de les possessions s'han anat adaptant al pas del segles. Diverses motivacions, com les necessitats defensives, o la voluntat dels senyors de gaudir d'un palau rural, ens han fet arribar models constructius diferents. A Mallorca hi ha cases de possessió que presenten un caire completament fortificat, com Canyamel (Capdepera); altres compten amb torre de defensa, com Son Marroig (Deià) o Son Fortesa (Manacor); algunes d’elles constitueixen autèntics palaus barrocs, com Alfàbia (Bunyola) i la Granja (Esporles), o neoclàssics, com Raixa (Bunyola). Els estils arquitectònics de la segona meitat del segle XIX o de principis de segle XX també han marcat profundament altres possessions com sa Torre de Llucmajor (amb una impressionant capella neogòtica) o s'Alqueria Blanca Vella (Bunyola), amb elements modernistes. Altres són casals de muntanya, més austers, però de gran volum, com Son Moragues (Valldemossa), o més senzills, com Mossa (Escorca) i, fins i tot hi pot haver adaptacions singulars com la possessió de muntanya denominada es Cosconar (Escorca).