Natura
La diversitat és el que caracteritza el paisatge d'Artà. La costa, amb uns 25 quilòmetres de longitud, presenta des de nuclis urbans de caràcter turístic i residencial a àmplies platges, com la Canova, o racons amagats vigilats per grans penya-segats, com Es Caló. La línia costanera porta des del gran arenal de Sa Canova, el límit amb el municipi de Santa Margalida, i Cala Torta, frontera amb Capdepera.
La zona de cultiu està dominada per la vall on s'ubica el poble d’Artà, envoltat per muntanyes, per la serra artanenca, i obert a la mar per la zona de Canyamel.
La característica principal d'aquesta àrea són les petites propietats, tancades per parets de pedra, i els cultius per excel·lència són els ametlers i les figueres.
La serralada és la gran protagonista del paisatge d'Artà: les muntanyes d'Artà, incloses dins la Serra de Llevant, marquen el perfil des de la llunyania.
Aquesta zona és un espai agrari i ramader on antigament l'olivera era el cultiu per antonomàsia, i de la qual encara en queden moltes hectàrees.
La garriga es fa present al llarg de tota la Serra, però també podrem trobar petites valls o turons on encara queden valuoses restes de l'alzinar, el bosc típic de Mallorca.
Finalment, un dels grans condicionants paisatgístics de la muntanya d’Artà són les grans possessions que dissenyen un espai rural arquetípic i que són els
últims vestigis d'un passat dominat pels senyors.
Parc Natural de Llevant
El parc natural de la Península de Llevant i les reserves naturals de Cap de Ferrutx i Cap des Freu estan ubicades al nord-est de l'illa de Mallorca, a l'extrem septentrional de la serra de Llevant, en els termes municipals d'Artà i de Capdepera.
L’adquisició per part del Govern de les Illes Balears de les finques d’Albarca i Es Verger el 1999, va suposar l’embrió de la creació del Parc Natural de la Península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i de Cap des Freu, que es van declarar Parc Natural mitjançant el Decret 127/2001. A més, aquest lloc es troba en una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i és un lloc d'interès comunitari (LIC), segons el que es disposa en les directives europees d'aus i d'hàbitats. Per tant, forma part de la proposta de contribució balear a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
Amb una extensió de 1.671 hectàrees, de les quals 1.658 ha. es troben a les finques públiques d’Albarca, Es Verger i s’Alqueria Vella, i 13 a la reserva natural des Cap des Freu, el parc ocupa bona part de la península de Llevant. El medi físic presenta una gran variabilitat: altes muntanyes, platges verges (Arenalet des Verger, Arenalet d’Albarca, etc.) i penya-segats. La vegetació i la fauna també són molt variades. Quant a la vegetació, hi podem trobar alzinars i pinars, així com la vegetació típica de la garriga mallorquina. Pel que fa a la fauna, a més d’espècies de diversos programes de reintroducció, com la milana, o de reproducció, com la tortuga mediterrània, hi trobem aus com l’àguila peixatera, o la presència del bestiar típic de la possessió mallorquina (cabres, ases, ovelles, vaques i bous) a les finques públiques que formen part del Parc.
Assenyalar, finalment, que al llarg del parc hi podrem trobar alguns refugis, com les cases d’Albarca, les cases de s’Arenalet o la caseta dels Oguers, i diverses rutes i activitats per al millor coneixement de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.
Reserva marina de Llevant
L’any 2007 el Govern de les Illes Balears aprovà, mitjançant decret, la creació de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, situada al nord-est de l’Illa, entre cala Mata i el Cap des Freu.
Aquesta àrea marina fou elegida per presentar una gran diversitat d’hàbitats i de comunitats íctiques i bentòniques. Fins al moment s’hi han comptabilitzat trenta-dues comunitats, la majoria en bon estat de conservació, i més de nou-centes espècies, principalment algues, peixos i mol·luscs. S’hi destaquen les praderies de Posidonia oceanica, esteses tant sobre fons de roca com sobre fons d’arena, autèntics punts de concentració de biodiversitat, i també els fons coral·lígens i les comunitats cavernícoles de les coves submarines del Cap des Freu, dominades per esponges, briozous i cnidaris, les quals constitueixen un dels sistemes faunístics més interessants i singulars del nostre litoral.
En total presenta una superfície aproximada de 5.900 hectàrees marines; d’aquestes, 1.900 hectàrees foren declarades àrea de protecció especial o reserva integral.
Cal esmentar que el mateix Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’any 2007 també va declarar reserva marina d’interès pesquer les aigües circumdants d’aquesta zona.
Platges
Artà presenta uns 25 quilòmetres de costa. L’elecció d’un model urbanístic i turístic sostenible ha permès que aquesta encara es conservi en el seu estat més natural. Gràcies a això, encara avui podem gaudir d’aquestes platges tan verges.
Descarrega't l'app SocorristaIB del SOCIB al teu smartphone Android o iOS per a conèixer l'estat de les platges.
La diversitat de platges en el nostre municipi es molt elevada, podras trobar la platja que més s'adapti al que estas cercant.
Sistema dunar de Sa Canova
L’ecosistema format per les platges i els sistemes dunars té una gran importància per la gran extensió de costa que representa al litoral de la nostra illa. Les dunes, acumulació de sorra originada pels forts vents, són uns ecosistemes molt fràgils. La feble coberta vegetal, que amb les seves arrels les fixa a terra, és de total importància a l’hora de conservar les nostres platges. Per això és important respectar les indicacions que es recomanen en aquests llocs. El sistema dunar s’estén darrere la platja de sa Canova, situada entre la urbanització de s’Estanyol i Son Serra de Marina. Les esmentades formacions s’endinsen fins a dos quilòmetres terra endins, i contenen una rica flora (lliris de mar, pota de colom, borró i un dens pinar). Per la seva importància paisatgística i natural foren declarades Àrea Natural d’Especial Interès.
Entre la urbanització de s'Estanyol i Son Serra de Marina
Arenal de Sa Canova
És un dels paratges naturals de més bellesa de Mallorca, amb el teló de fons de sa serra Artana i la supèrbia rocosa d'en Ferrutx, que presideix tot el conjunt.
S'Arenal de sa Canova és una llarga platja de fina arena lliure d'obstacles, situada entre s'Entrada (urb. de s'Estanyol) i l'Estany del Bisbe, vora la partió de Santa Margalida.
Al seu darrera s’hi ubica un impressionant sistema dunar que, per la seva riquesa en patrimoni natural conjuntament amb el Torrent de na Borges i l’estany del Bisbe, va propiciar que l’any 1991 la zona fos declarada Àrea Natural d’Especial Interès.
Per visitar-la s’han de dirigir a la Colònia de Sant Pere. A un centenar de metres abans d’arribar al nucli de la Colònia trobaran una petita desviació que condueix al nucli de s’Estanyol. Una vegada a s’Estanyol cal deixar els vehicles i després de baixar i creuar el petit torrent per seguir un camí d'uns 300 metres que duu a la platja.
Es Matzoc
És una platja verge, situada a uns 10,5 quilòmetres d’Artà, dominada per la imponent torre coneguda com d’Albarca o des Matzoc.
Es Matzoc és una platja d'arena fina i còdols entremesclats. Hi ha diversos pinars que arriben fins a l'arenal, on conflueixen els dos torrents que hi desemboquen i que excaven un solc profund amb les fortes avingudes. El llit del torrent principal és una rambla, plana, com si fos un camí. Per la llera, creixen palmeres i àlics -alocs (...). Té aigües navegables, de fons arenós, amb algunes franges d'alguers que hi penetren en diagonal (Aguiló, C. 2011: La toponímia de la costa d'Artà. Ed. Documenta Balears).
La Torre des Matzoc és una torre de defensa del segle XVIII, la qual encara conserva un canó, per a vigilar la Menorca britànica. Originalment aquesta rebia el nom de “Torre de San Fernando”.
L’accés més recomanable és arribar amb cotxe fins a l'aparcament de Cala Mitjana i d'allà prendre el vell camí dels carabiners, que amb una mitja hora per la vora de la costa, ens duu directament a la cala.