L’adquisició per part del Govern de les Illes Balears de les finques d’Albarca i Es Verger el 1999, va suposar l’embrió de la creació del Parc Natural de la Península de Llevant i les reserves naturals de Cap Ferrutx i de Cap des Freu, que es van declarar Parc Natural mitjançant el Decret 127/2001. Amb una extensió de 1.671 hectàrees, de les quals 1.658 ha. es troben a les finques públiques d’Albarca, Es Verger i s’Alqueria Vella, i 13 a la reserva natural des Cap des Freu, el parc ocupa bona part de la península de Llevant. El medi físic presenta una gran variabilitat: altes muntanyes, platges verges (Arenalet des Verger, Arenalet d’Albarca, etc.) i penya-segats. La vegetació i la fauna també són molt variades. Quant a la vegetació, hi podem trobar alzinars i pinars, així com la vegetació típica de la garriga mallorquina. Pel que fa a la fauna, a més d’espècies de diversos programes de reintroducció, com la milana, o de reproducció, com la tortuga mediterrània, hi trobem aus com l’àguila peixatera, o la presència del bestiar típic de la possessió mallorquina (cabres, ovelles, vaques i bous) a les finques públiques que formen part del Parc. Quant al patrimoni, cal destacar les dues cases de possessió. La des Verger es pot remuntar al segle XIII amb l’ocupació catalana de l’illa. Formalment es tracta d’un conjunt de cases de possessió estructurades en un sol bloc, amb dependències més o menys disperses. A l’habitatge s’hi adossen diverses construccions agrícola/ramaderes, destacant el porxo per a un carro, que té una portassa d’arc rebaixat i coberta de volta de canó. Pel que fa a l’edifici principal, segueix l’austeritat de moltes d’aquestes edificacions. El cos està compost per dues altures i el portal i les finestres del primer pis són allindanades. El parament de la façana és de pedra amb morter i les cantoneres es solucionen amb cadenes de carreus ben escairats. La coberta és de dos aiguavessos i teula àrab. A l’interior podem observar el típic sostre de canyissada i bigues. En canvi les cases d’Albarca es caracteritzen per la seva peculiaritat, tant per la seva disposició com per alguns elements. Datades poc temps després de la conquesta catalana, les cases estan organitzades linealment i s’estructuren en dues alçàries i dues crugies. La casa dels amos i la dels senyors estan separades per un petit camí tancat per dos arcs carpanells. Pràcticament l’element exterior que diferencia una façana de l’altra són les obertures. Les de la casa dels senyors estan emmarcades per marès vist, i la dels amos per faixes de calç. A nivell d’interiors, la casa dels amos és la menys modificada, conservant l’antic trespol i l’encanyissada. Adossades a les cases i trobem la tafona, els graners, la païssa, menjadores i un llenyer. Un dels elements a destacar és el sistema de recollida i canalització d’aigua de pluja. Mitjançant una canal de gerrer, situada a la façana posterior de la casa dels amos, es recollia l’aigua que era dipositada a l’aljub annex, damunt el qual s’hi obrin tres colls de cisterna. Assenyalar finalment que al llarg del parc s’hi poden trobar alguns refugis, com les cases d’Albarca, les cases de s’Arenalet o la caseta dels Oguers, i diverses rutes i activitats per al millor coneixement de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.