Sant Salvador correspon, sens dubte, al lloc més emblemàtic d’Artà. Situat sobre un petit turó que domina tot l’entorn de la vila. Els elements més destacables del conjunt són el recinte murallat, el santuari i les dependències des Donat. La seva ubicació ha implicat que fos un lloc estratègic al llarg de diferents èpoques històriques. Les primeres notícies que es tenen de l’indret són de l’ocupació musulmana de l’illa, situant-se al seu cim una fortificació, coneguda com Almudaina, que disposava d’una mesquita. Amb la conquesta catalana de l’illa, el rei Jaume I, s’apropia d’aquest emplaçament, convertint la mesquita en un temple cristià. El recinte de la murada descriu una el·lipse de 93 per 24 metres, destacant la torre major, dedicada a Sant Miquel. La murada ha estat considerablement modificada. Al segle XVI fou reconstruïda com a lloc de refugi dels vilatans dels atacs corsaris; i a l’any 1967, tot el recinte fou restaurat a instància de la societat d’Amics dels Castells, aixecant de nova planta una torre, i col·locant merlets a tot el perímetre. El santuari actual es tracta d’una edificació que s’inicià el 1825 i fou beneïda el 1832, tot i que les dues torres que el flanquegen no foren acabades fins a finals de segle. Formalment es tracta d’una església d’estil renaixentista, de creu llatina sense àbsida i coberta per volta de canó. A la cúpula, decorada per Salvador Torres l’any 1892, s’hi representa la Glòria. A l’interior s’hi conserva la talla romànica de la Mare de Déu de Sant Salvador, originària del monestir de Bellpuig, patrona d’Artà des de 1922. La primitiva església del segle XIII, fou cremada al ser utilitzada com hospital durant la pesta de 1820. A més, cal destacar la vivenda del Donat, edificació d’entorn el segle XVI, destinada a vivenda de la persona encarregada del manteniment del recinte de l’Almudaina i del santuari. El seu aspecte actual es deu a la reconstrucció que patí l’any 1971. L’edifici s’estructura en dues alçades, on el portal d’arc de mig punt, amb dovelles i carcanyols de marès, és l’eix de simetria de la façana. Aquest es troba flanquejat per dues finestres allindanades i tancades per un enreixat de ferro. Però l’element més significatiu d’aquest edifici es troba situat a la primera altura de la façana: es tracta d’una finestra renaixentista emmarcada per dues semi columnes adossades que sostenen un arquitrau ornamentat amb motius vegetals i geomètrics. Gràcies a la restauració realitzada, aquest edifici es pot observar en el seu màxim esplendor.