El monestir de Bellpuig es troba situat a les proximitats del camí Vell de Ciutat. La fundació del priorat de Santa Maria de Bellpuig data de la conquesta catalana, un cop Jaume I conquereix la darrera resistència musulmana de les muntanyes d’Artà. El rei va cedir aquests terrenys a la comunitat de monjos premonstratesos de l’abadia de Bellpuig de les Avellanes de Catalunya. La fundació del monestir per aquesta comunitat va significar el repoblament de la zona, aprofitant construccions prehistòriques, romanes i musulmanes per a les noves construccions. El monestir de Bellpuig s’articula entorn d’un pati quadrat, a manera de claustre, situant-se als laterals les dependències monacals, magatzems i l’església. De tots, l’església és la construcció arquitectònica més ben conservada, ja que la resta es troba en total ruïna. Es tracta d’una església de repoblament, d’estil gòtic i de nau única, amb coberta a dos aiguavessos. La decoració interna és molt austera, podent-se veure tan sols els capitells de les pilastres decorats amb motius geomètrics i la petita finestra de l’àbsida. El portal principal, de mig punt, presenta una decoració geomètrica. L’escultura de la Verge fou traslladada al poble el 1425 a causa de la partida dels monjos, passant el monestir a ser propietat de la família Vivot i posteriorment, el 1637, als Dameto. Aquest fet va provocar que el monestir es transformés en una casa de pagès, modificant i readaptant la seva arquitectura. El 1999 va passar a ser propietat del Consell Insular de Mallorca. Als darrers anys, tant el monestir com el seu entorn, han sofert vàries excavacions arqueològiques traient a la llum restes d’època prehistòrica, romana, musulmana i de la mateixa comunitat monacal.