El dolmen de s’Aigua Dolça es situa a la zona des Canons, entre la Colònia de Sant Pere i la urbanització de Betlem. Es tracta d’una construcció funerària denominada dolmen, que fou construïda entorn el 2000 aC com a necròpolis col·lectiva, l'ús del qual va perdurar fins a ser abandonada al voltant del 1650 aC. Mitjançant un corredor estret s’accedia a una cambra central de tendència rectangular, on s’hi dipositaven les restes humanes de la comunitat, acompanyades d’un aixovar compost per peces ceràmiques, utensilis d’os, com botons de perforació en V o punxons, i elements de coure o bronze, com ganivets o punxons. El corredor i la cambra estaven rodejades per un cercle de lloses de marès clavades verticalment. Aquest conjunt era cobert per un túmul de pedra i terra. L’aspecte originari era d’un gran promontori amb un petit accés a la cambra funerària, recordant una cova. Actualment tan sols es pot intuir el perímetre del túmul i la base del corredor i de la cambra funerària. El jaciment fou excavat per la universitat de les Illes Balears.