El poblat talaiòtic de ses Païsses correspon a un dels poblats més extensos i ben conservats de l’illa de Mallorca. Es pot apreciar la bona conservació de tot el seu recinte murari i de les construccions internes, la gran majoria encara per excavar. El poblat és de forma el·líptica, de 13.500 m2, amb un perímetre de murada de 374 metres. Fou declarat “Monumento Histórico-Artístico” l’any 1946. Les primeres excavacions arqueològiques es feren sota la supervisió del italià Giovanne Lilliu, el qual pretenia relacionar les construccions mallorquines amb les sardes. Els seus treballs es centraren en excavar la zona central del poblat, el talaiot, i totes les habitacions annexes a ell, destacant la sala hipòstila, l’habitació en forma de ferradura, entre altres. Al cap de trenta anys, els treballs foren represos, excavant altres sectors del seu interior. Cronològicament podem situar la seva fundació entorn el 850 aC, tenint com origen el talaiot central. Posteriorment, seguint els esquemes del poblament talaiòtic, se n’hi adossaren d’altres, moltes d’elles vivendes. Probablement, l’emmurallament del poblat fou entorn el 650-540 aC. Però no fou fins l’arribada dels romans (123 aC) que entrà en declivi, essent paulatinament abandonat i destruït. Podem destacar l’imponent entrada, on al davant s’hi emplaça un monòlit dedicat al poeta Miquel Costa i Llobera, el qual utilitzà ses Païsses per ambientar el poema “La deixa del Geni Grec” (1900).